...
...
...
...
El color
Elements configuratius del llenguatge visual
El color
Estructura i llenguatge del color.
El color és l’aspecte més cridaner d’una imatge: ens ajuda a comprendre el que veiem perquè ens ofereix informació addicional sobre els objectes que contemplem. Podem reconèixer un arbre per la forma que té, però no sempre som capaços de percebre’n totes les variacions cromàtiques: veiem l’arbre verd no recordem que els seus colors canvien amb la llum, les ombres i les estacions de l’any, de manera que van del groc al verd o del bru al blau violeta.
Amb tot, els colors, a més de dur informació, afecten els nostres sentiments i emocions. Mols colors s’han associat a tota mena de senyals o missatges; per exemple,el roig o vermell es percep, en general, com a ardent, atrevit, perillós, estrident, etc. En canvi,hi ha altres colors que es perceben com a tranquils, plàcids, freds i llunyans. Evidentment, és útil saber com és probable que es percebi un color abans d’aplicar-lo a una composició: hi ha combinacions de colors que generen harmonia o contrast i fan més expressius els colors. Els colors que es facin servir en una pintura tindran una enorme influència en la reacció que pugui provocar: és important comprendre el llenguatge del color si vols que les teves pintures i composicions produeixin els efectes que desitges.
El l’expressió plàstica, el color és un element fonamental, amb sensacions que poden superar l’expressivitat de la línia del dibuix fins a ser l’únic protagonista de la composició. Per tant, cal aprendre a aplicar les lleis fonamentals que regeixen les característiques físiques del color i les seves mescles o combinacions.
1.1 Característiques físiques.
El color és llum (natural o artificial). La llum natural, la llum solar canvia al llarg del dia (a trenc d ‘alba és rosàcia, al migdia la veiem groga o blanca, i al capvespre, ataronjada) i aquesta variació afecta les superfícies dels objectes que il·lumina.
La llum és una forma d’energia, una gamma de radiacions electromagnètiques caracteritzades com a colors,cadascuna de les quals té una freqüència i una longitud d’ona diferents.
L’arc de san Martí és un fenomen físic natural que demostra que la llum solar blanca en realitat està formada per set colors propis: des del vermell fins al violeta, passant per l’ataronjat, el groc, el verd, el blau i l’indi.
El mateix fenomen de descomposició de llum blanca es pot reconstruir en el laboratori en travessar amb un feix de llum solar un prisma de vidre (experiment que va realitzar Isaac Newton en 1666): la llum es dispersa en tot el rang de l’espectre, des de les longituds d’ona més grans, el vermell, fins a les més petites, el violeta.
1.2 Color llum – Mescla additiva
El color llum és el produït per les radiacions lluminoses. Els set colors de l’espectre es poden reduir als tres colors llum primaris: vermell, verd i violeta. La mescla de tots tres genera llum blanca. La combinació de llums s’anomena mescla additiva.
Combinats els primaris de dos en dos obtindràs els colors secundaris llum: llum groga, llum blava cian i llum magenta.
1.3 Color pigment – Mescla subtractiva
Els pigments son colorants naturals, normalment minerals, que l’home barreja amb aglutinant més o menys líquid per obtenir-ne pintura (acrílic, oli, aquarel·la, etc.). Qualsevol tipus de pintura que es pot trobar al mercat s’ha elaborat amb dos components: pigment + aglutinant.
Els pigments no irradien llum, sinó que mostren el color absorbint longituds d’ona de manera selectiva, tornant a l’ull tan sols les longituds d’ona que no absorbeixen. Dit d’una altra manera, el color pigment és la propietat que tenen les substàncies per absorbir o reflectir les radiacions lluminoses.
La mescla de pigments s’anomena mescla subtractiva, perquè com més colors de pigment s’hi mesclen, més s’absorbeix (se sostreuen radiacions), de manera que es pot aconseguir l’absorció total, el color negre.
Els colors primaris pigment son: groc, magenta i blau cian. Els colors secundaris pigment: vermell, verd i violeta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)